Vacances escolars

Mai he fet un post com aquest però és que avui tinc ganes de desfogar-me una miqueta. També val, oi? Vull escriure sobre un (el) tema que ja fa una setmana que em ronda pel cap. I és que tothom que em trobo pel carrer em diu el mateix, que tenen ganes de tornar a la "normalitat".


Jo mai, fins aquest any, mai m'havia adonat de com de llargues són les vacances escolars. Mai. Quan jo feia tres mesos de vacances al cole, i algun adult em deia, alça!, tres mesos! Jo pensava, doncs si, tres mesos, no ho sé, ho veia absolutament normal.

Les vacances a la llar d'infants no són tan llargues, tanquen a l'agost. Pràcticament els mateixos dies si tens la sort de treballar i la sort de poder fer les vacances a l'agost.
Però aquest any el Marc ha començat P3 a l'escola dels grans i està fent unes vacances de nen gran també. Unes llargues i interminables vacances.

No, no és que vulgui enxufar al nen al cole, no. No és que no vulgui passar més temps amb ell, no. És que per sort hem de treballar i hem de fer malabars per portar al nen, o a algun casal, si tens la sort de poder-lo pagar. O amb els avis, si també tens la sort de poder-ne disposar.

Estic segura que aquests primers quinze dies de setembre sobren. El Marc està molt cansat ja. No vol fer res, no vol anar al parc, només vol mirar la tele. Fa deu dies que quan es lleva em pregunta si avui va a l'escola. A casa tothom ha tornat a la "normalitat", els pares a treballar i l'Èric ha començat la guarde, però ell no.

No ho sé, no sé quina és la solució, ni culpo als mestres, eh! Però aquí hi ha alguna cosa que no encaixa, no?

Us deixo un article que he trobat per la xarxa.

4 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb tu! Malbars i més malabars quan els dos treballen! Les vacances laborals res tenen a veure amb les escolars! I els nens també es cansen de ser una baldufa, ara amb el pare, ara amb els avis, ara al casal, ara els pares tenen vacances (tots junts), ara de nou amb els avis, ara la mare... i per fi ESCOLA!!!

    ResponElimina
  2. Doncs jo no estic gens d'acord amb tu. Penso que s'estan massa hores a l'escola i que tan de bo comencessin més tard, d'edat. Haver de deixar un infant de mesos a càrrec d'altres persones que no són família no crec que sigui el millor pel nen. Cal un canvi de mentalitat de la societat per donar el millor als nens, hi ha alguna cosa més important que els nostres fills?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva opinió, Mei.
      Evidentment hi ha alguna cosa que no encaixa amb els horaris escolars i els horaris laborals. La gran majoria de mares i pares que conec han de fer les mil i una per poder arribar a tot.
      Al post no em refereixo a infants de mesos, segur que en això totes les mares coincidim. Un altre tema són nens en edat escolar, 5 hores d'horari lectiu no em sembla massa.
      Som a anys llum d'una bona conciliació familiar respecte a altres països europeus.

      Elimina

Gràcies pels comentaris!