Vacances escolars

Mai he fet un post com aquest però és que avui tinc ganes de desfogar-me una miqueta. També val, oi? Vull escriure sobre un (el) tema que ja fa una setmana que em ronda pel cap. I és que tothom que em trobo pel carrer em diu el mateix, que tenen ganes de tornar a la "normalitat".


Jo mai, fins aquest any, mai m'havia adonat de com de llargues són les vacances escolars. Mai. Quan jo feia tres mesos de vacances al cole, i algun adult em deia, alça!, tres mesos! Jo pensava, doncs si, tres mesos, no ho sé, ho veia absolutament normal.

Les vacances a la llar d'infants no són tan llargues, tanquen a l'agost. Pràcticament els mateixos dies si tens la sort de treballar i la sort de poder fer les vacances a l'agost.
Però aquest any el Marc ha començat P3 a l'escola dels grans i està fent unes vacances de nen gran també. Unes llargues i interminables vacances.

No, no és que vulgui enxufar al nen al cole, no. No és que no vulgui passar més temps amb ell, no. És que per sort hem de treballar i hem de fer malabars per portar al nen, o a algun casal, si tens la sort de poder-lo pagar. O amb els avis, si també tens la sort de poder-ne disposar.

Estic segura que aquests primers quinze dies de setembre sobren. El Marc està molt cansat ja. No vol fer res, no vol anar al parc, només vol mirar la tele. Fa deu dies que quan es lleva em pregunta si avui va a l'escola. A casa tothom ha tornat a la "normalitat", els pares a treballar i l'Èric ha començat la guarde, però ell no.

No ho sé, no sé quina és la solució, ni culpo als mestres, eh! Però aquí hi ha alguna cosa que no encaixa, no?

Us deixo un article que he trobat per la xarxa.